divendres, 17 d’abril del 2015

EL PAPA AMB ELS CALÇONS PER FORA

Jo, que m’he criat llegint còmics de superherois, puc dir que una de les coses que més m’han cridat l’atenció ha estat que tots duien els calçons per fora dels pantalons. Ara, per fer-los més moderns, hi ha alguns que els porten per dins, supose que per higiene i per complir amb la finalitat de la roba interior ―si es diu així és perquè va per dins, dic jo.
Els superherois es dividixen en dos grups: els qui són superherois encara que vagen amb roba de diumenge i els que, per a obtindre els poders, s’han de vestir adequadament. Però, en els dos grups, l’hàbit fa el monjo ―he, he... quina ironia més fina! Sense la indumentària no són ningú, tot i que puguen volar igual, o llançar flames.
El Concili Vaticà II va ser un focus d’enfrontament entre alguns sectors catòlics perquè es va tornar a plantejar la infal·libilitat del Papa. Hans Küng, l’influent teòleg, va ser severament castigat per negar esta infal·libilitat, i ho va fer la parella del Papa que ara hi ha a Roma, un tal Joseph Ratzinger. El càstig que se li aplicà fou el de no deixar-lo ensenyar teologia. Potser, Küng només deia que els papes són persones normals que tenen una funció teològica i són designats per un grup de cardenals, mitjançant una votació.
El Papa, realment ha perdut poders des de l’Edat Mitjana perquè va passar de no errar mai a poder-ho fer quan va de paisà. Ara, la infal·libilitat papal es troba lligada a les exposicions que realitza ex cathedra. Si l’home està a la dutxa, pot afirmar coses, o fer comentaris, com qualsevol humà però, si es troba a la faena, per ell parla Déu, i Déu no erra. És normal que se li atorgue este poder, dic jo.
L’hàbit fa el monjo en la mesura que la vestimenta crea el superheroi, i superheroi és una persona que disposa de poders sobrehumans, com els que se li concedixen al Pare Sant. La vestimenta, però, deixa molt que desitjar si es compara amb la dels superherois dels còmics perquè el Papa intenta dissimular les formes, per exemple. L’altra causa de la diferència és l’ús dels calçons: el Papa, de portar-ne, els du per dins, com qualsevol roba interior, mentre que la resta d’herois, fins a fa quatre dies, els duien per fora i de color roig. No haguera costat gens ―la veritat―, en el Concili de referència, haver aprovat, també, eixes xicotetes modificacions de l’hàbit per seguir amb el patró de calçons rojos que, fins ara, ha estat coherent i ha dut bons resultats. 

Salvador Sendra Perelló