dijous, 23 d’abril del 2015

COMPRARÉ UN LLIBRE SECRET

Des del darrer article que vaig publicar sobre literatura, sembla que ja va quedar clara la meua posició envers el sistema editorial. Ara, hui, el dia de Sant Jordi, només puc que refermar-me en les anteriors tesis i traslladar-les, des de la simple opinió, fins a l’òptica més científica. I, per fer-ho, no cal entrar en dades de llibres publicats ni en llistats de premis de narrativa i coses semblants... pense que fent servir el sentit comú, ja n’hi ha prou.
Les editorials estan més lligades a l’especulació i al negoci que a cap altra finalitat; i fan bé. Per esta raó, el llibre ha passat a ser un element més de consum que recerca la massa, dedicat a distraure i a estupiditzar més que a cap altra cosa. Si en la música, el silenci en forma part, de la literatura, la pàgina en blanc també n’hauria de formar; fins i tot els llibres en blanc, o els no-llibres! Compreu llibres, compreu! És el missatge d’este dia: compreu i regaleu! Però, per damunt de tot, compreu.
Les editorials han de viure, i ho han de fer sobre el llom d’un suposat elitisme lector. Recorde una volta que vaig comprar un llibre de moda per regalar a un familiar que estava a l’hospital; pense que era el Código Da Vinci. Quan l’estava pagant, hi havia al meu costat un tal Josep (?) ―un escriptor d’estes contrades― que em mirava de reüll, supose que per haver escollit este llibre i, a més, en castellà. Realment, no sé de què s’estranyava, si un dels meus detalls més inestimables ha estat no criticar cap escriptor. No he llegit mai este Código com tampoc llegiré mai cap dels seus llibres, per tant, m’estalviaré les ganes.
La novel·la és un gènere burgés i, com a tal, canvia atenent les preferències d’este públic. Cincuenta sombras de Grey és una novel·la que, per tant, atén a estes preferències i, a més, n’és un exponent. Realment, es tracta d’un llibre com un altre, d’això no hi ha dubte. Tampoc l’he llegit... I espere no fer-ho mai. Però, per damunt de tot, vull que quede clar que no estic en contra de res d’açò que acabe d’escriure, sinó al contrari. L’única cosa que demane és molt simple: m’agradaria que es distingira ―amb més èmfasi― entre oci i negoci ―tenint este segon com una faena― i entre lectura i literatura. Amb açò, pense que hi ha suficient, per començar.
Hala, vos deixe perquè vaig a comprar-me un llibre; que enguany n’he vist un que m’agrada, acabat d’editar i no vos pense dir quin és perquè per això em guanye la vida llegint i aprenent. Qui vullga saber més, que defuja les novel·letes i que estudie; o que pague... Però sempre podeu comprar poesia, i quedar bé.
 
Salvador Sendra Perelló