dijous, 26 de març del 2015

QUI DIU QUE ÉS SOCIALISTA, T’ENGANYA

Una mentida és una mentida i, com és el cas, sense pal·liatius. Si algú et diu: «sóc socialista», t’està mentint i és molt fàcil de demostrar. Des del punt de vista filològic, només cal dir que <<sóc>> és la primera persona del singular del verb SER , del present d’indicatiu. D’esta descripció, cal assenyalar que l’indicatiu ens transmet una realitat, mentre que el subjuntiu ens aporta una suposició o un desig, el condicional, una condició, etc. Respecte el present, cal dir que es referix a ara, en este mateix moment.
Ser socialista, per tant, és, simplement, practicar el socialisme. Sobre la definició de socialisme, pense que no cal aportar res perquè es troba en qualsevol enciclopèdia, per exemple. Ara bé, si a mi m’agrada vore ballar i vaig sovint a vore espectacles de ballet i, a més, conec tota la història de la dansa i els seus protagonistes, se’m pot considerar ballarí? Doncs, no; evidentment! Ser ballarí és, per tant, practicar el ballet en la mateixa mesura que ser socialista és practicar el socialisme.
Des del punt de vista filosòfic, no cal ni entrar en el fons de la qüestió perquè per això existix la lògica, i amb l’exemple filològic inicial, està més que demostrada la seua incoherència. Però, i des de l’enfocament històric? Doncs, només cal argumentar que estem al segle XXI i ja està tot dit. Contundent, no? Però, és el que hi ha quan s’aplica la racionalitat ―he escrit racionalitat!― perquè, l’últim reducte del socialisme és el de la ideologia, cosa que s’allunya de la realitat i, per tant de la forma indicativa del verb. Aleshores, sempre pot quedar el passat «vaig ser socialista» o  el futur «seré socialista», les dos correctes perquè «jo t’acabe de conéixer i jutge allò que veig, escolte o aprecie».
Quin desastre més gran i quina depressió per aquells que s’hi identifiquen. Que no patisquen perquè «feta la llei, feta la trampa»: està la socialdemocràcia, i esta sí que és encertada, real i està ben fonamentada en la seua essència. Als francesos, els ha costat d’entendre, però no està bé fer maganxes jugant al solitari ni mentir sabent que hi ha qui creu el que dius perquè es guia per dogmes o, simplement, per fe.
 
Salvador Sendra Perelló