dilluns, 9 de març del 2015

LA CABRETA CRUCIFICADA

No, Miquel, no... No intentes dir-me que el teu quadre de la cabreta té res a vore amb aquella guerra de Somàlia que ja ningú recorda, perquè no m’ho crec. Un quadre com eixe, capaç de captar l’atenció d’un ateu com jo, no pot deure’s a un fet tan concret ni tan aïllat: no pot ser. Una peça com eixa, que transcendix l’espai i el temps, només es pot entendre des del punt de vista de l’eternitat, de la religió, i així deu ser.
 
Després d’anar, fa uns quants anys, al CaixaForum de Barcelona a vore l’exposició de Miquel Barceló, on hi havia moltes obres, inclosa la de la cabreta, en vaig eixir més convençut de la meua observació del que ho estava quan hi vaig entrar. Miquel no em va decebre ni una miqueta, no en les aquarel·les ni en les escultures, ni en els olis ni en la cabreta ni en la moneta; més bé, em va convèncer més, si cap. La moneta, tant em fa, de veritat, però, la cabreta... la cabreta va superar totes les meues expectatives!
Llegia Freud amb avidesa, Totem i tabú i Moisés i la religió monoteista, quan vaig ensopegar amb estes obres de Barceló. Unes pinzellades en forma de creu, de fons, sobre un llenç blanc, amb altres en forma de cabra, al damunt, amb les potes superiors encreuades i les inferiors unides pel seus extrems a la creu, amb el cap una mica tort, la bava caient i les banyes punxegudes apuntant el cel van ser la millor expressió de tot allò que acabava de llegir amb tant d’interés. Però, voleu dir-me que Miquel va pintar això pensant en Somàlia? No, no pot ser.
Però, puc admetre que, si intentava traslladar-nos a Àfrica, ho va fer voltant el Mediterrani, passant per Israel i, potser, sense pensar-ho, hi va aportar la interpretació freudiana més encertada i reduïda del judaisme i el cristianisme; tant de l’Antic Testament com del Nou. Negre i blanc o blanc i negre, com les imatges d’abans. Gris clar o gris obscur, com les imatges d’ara. Sobra color i sobra profunditat, i realisme; sobren detalls. No ho podia fer més simple i més entenedor alhora.
Si ho va fer Miquel pensant en Somàlia, no estava en el que feia perquè va transcendir tot allò escrit en la Bíblia i detallat magistralment per Freud: d’això, n’estic segur. El corder de Déu i d’Abraham, el corder de Déu i de Moisés ―els dos en blanc i negre―, el corder de Déu, Jesús, crucificat ―que dóna entrada als grisos― i Somàlia, on està Somàlia? Qui recorda Somàlia? Hi havia guerra? I ara? Millor pensar que Barceló no pensava això o, si ho pensem, voldrem entendre que, de camí, per arribar-hi, va passar per Israel, voltant el Mediterrani. L’altra cabra, encara viva, baix, mira la crucificada, atònita, o li fa la guàrdia... Tant fa, ja se sap, entre germans.
 
Salvador Sendra Perelló