dissabte, 14 de febrer del 2015

Una partida d’escacs a Ucraïna.

Els mitjans de desinformació occidentals representen el conflicte com una agressió de Rússia a la sobirania ucraïnesa. L’altre mati, sentia a la ràdio un expert (sic) en relacions internacionals que més o menys afirma això. Però és real aquesta informació? És el que realment està passant? Hui en dia, els relats que ens vénen dels fets són inconnexes, un fet es pren de forma aïllada i es pinta com els dóna la gana. El televident, radiooient o lector de mass media, no té cap esperit crític i poca memòria. És per això que la manipulació resulta tan summament fàcil. Però si tirem de memòria i de crítica podem construir un relat bastant diferent de la realitat, més enllà dels mitjans.
Hi ha una sèrie de fets que no són controvertits. Ahí estan i el lector que vulga, ho podrà comprovar fàcilment tirant de Google, vos deixaria links de tot això, però amb el cànon AEDE, doncs ja no és possible. De totes maneres, els fets no discutits són:
A) EUA ha desplegat un escut antimíssils a Europa que envolta Rússia. Especialment dolorós pels russos va ser el desplegament a Polònia.
B) Ucraïna tenia un president electe el 2010 que es deia Víktor Ianukòvitx. Aquest va ser considerat prorus pels mitjans occidentals. Ianukòvitx tornava al poder després d’un parèntesi, on havien governat Víktor Iúsxenko i, la condemnada per diversos delictes, Iúlia Timoixenko després de l’anomenada Revolució Taronja (novembre 2004-gener 2005).
C) Les eleccions on Ianukòvitx tornava al poder van ser validades pels observadors internacionals, especialment OSCE i Consell d'Europa. La mateixa Unió Europea va reconéixer la victòria de Ianukòvitx.
D) La voluntat d'integrar a Ucraïna a l'OTAN, és una vella aspiració dels EUA. El camí és treure’l de l’òrbita de Rússia i integrar-lo a la UE. Zbigniew Brzezinski, un politòleg nascut a Polònia, conegut anticomunista que ha sigut fundador de Comissió Trilateral juntament amb David Rockefeller, un dels pesos pesants al seu moment al Club Bilderberg, i conseller de Seguretat Nacional als EUA a l’època de Jimmy Carter, va assegurar ja als anys ’70 que Rússia amb Ucraïna era un imperi, sense Ucraïna era un país normal.
E) L’única base naval amb sortida al Mediterrani que té Rússia està a Sebastopol, a la península de Crimea, al Mar Negre. El cop que suposaria per a Rússia que Ucraïna eixirà de la seua òrbita seria brutal, a més a més, la possibilitat de posar bases de l'escut antimíssils a Ucraïna, suposaria aïllar militarment als russos. Un caramel massa golós per no provar-ho.
F) Ianukòvitx entra en negociacions amb la UE per arribar a un tractat de lliure comerç i associació política. Però finalment, considera que les condicions que la UE vol imposar no li convenen a Ucraïna i no el signa.
G) Naix la revolució de Maidan o Euromaidan, liderada per un grup nazi anomenat Svoboda, encara que es suma gran part de l’oposició. Fonts no oficials diuen que l’Euromaidan està promogut per la CIA, i les sospites semblen fonamentades perquè el president de la CIA, John Brennan, va viatjar a Kíev personalment per reunir-se amb els “opositors” nazis. També, el candidat a la presidència dels EUA John McCain va viatjar a Ucraïna per donar suport als colpistes.
H) Un cop d’Estat treu del poder a Ianukòvitx, que s’exilia a Rússia. La península de Crimea, amb majoria de russos, es declara independent i demana l’annexió a Rússia. Rússia accepta, no cal dir-ho, té l’única base militar a Sebastapol.
I) Altres províncies amb majoria de russos es declaren independents, però Rússia ja no li interessa entrar amb més conflicte directament. Comença una guerra civil entre el Govern nascut d’un cop d’Estat i grups armats de russos-ucraïnesos. Rússia no va acceptar l’adhesió a la Federació Russa d’aquestes províncies com sí que ho havia fet amb Crimea.
Aquest és un relat breu, del que ha passat. Es podria fer més extens, però per no fer llarg el post ho deixarem així. D’aquest relat, quines conclusions podem extraure? Doncs:
1.- Els EUA volen rodejar a Rússia amb l'escuts antimíssils.
2.- Per rodejar Rússia, Ucraïna és un lloc fonamental, si ix bé fins i tot l’única base naval de Rússia al Mediterrani pot acabar en mans de l’OTAN.
3.- Putin considera que els països de l’òrbita de l'URSS són el pati darrer de Rússia, com EUA han considerat tota la vida a l’Amèrica-llatina. Arrencar-li Ucraïna i posar-hi bases de l’escut antimíssils  és com si Rússia posar un base a Mèxic. Una cosa intolerable. No ho dubteu, si Rússia posara un escut antimíssils a Mèxic, els EUA reaccionarien amb més violència de la que ha gastat Putin.
4.- Ucraïna no és més que la zona de joc del tauler d’escacs on es posa en risc les peces grosses. Les torres, els alfils i els cavalls, com sabeu, són peces molt preuades, ningú està disposat a perdre-la. Amb Crimea Rússia a salvat una torre, però encara queden peces en risc.
5.- Els acords de Minsk, d’aquesta setmana, no són més que un stand-by. La partida continuarà, es dóna una treva a les peces grosses. Però, els peons continuen movent-se, lents, silenciosos, cuadret a cuadret, però sempre endavant.
Aquest post no aporta res nou, ni tan sols una opinió de qui és xic bo de la pel·lícula ni qui és dolent. Però, cansat de llegir notícies estúpides, a vegades cal parar una miqueta i recapitular. Perquè... a aquesta pel·lícula, com en la vida no hi ha bons ni roïns... Hi ha interessos, que són més importants que les persones.

Oskar "Rabosa".


2 comentaris:

Salvador Sendra ha dit...

La ciència és asèptica; les ciències. Des del moment en què la societat passa a analitzar-se com una ciència (ciència social) i l'estadística és l'explicació per a tot, les persones deixen de comptar perquè són elements que no afecten a la totalitat. Fins i tot, la psicologia, la psicoanàlisi, ha deixat d'existir perquè era massa individualitzador.

Oskar "Raabosa" ha dit...

Cert, les ciències socials no són tanta ciència com volen fer creure, són instruments d'ideologia.