dissabte, 28 de febrer del 2015

UN PASSEIG SALUDABLE.

Passejar és sa; els metges ho recomanen però Dante ja ho sabia, fa un grapat de segles. Dante era un runner i caminava al pas d’un bon entrenador personal: Virgili. El seu passeig més intens va ser el que creuà el món dibuixat als mapes de Ptolomeu. Dante es va endinsar, passejant, passejant, en l’Inferno, el Purgatorio i el Paradiso. Xano, xano... sense pressa però sense pausa.
En arribar a la muntanya, Virgili l’esperava. El gran poeta llatí de l’època d’Augusto ―si no recorde malament― farà de guia de l’enamorat florentí que s’hi endinsa a la recerca de la seua estimada Beatriu. Virgili camina amb Dante travessant l’Inferno i el Purgatorio, fins arribar a les portes del Paradiso, on l’abandona per tornar enrere, a l’indret on li pertoca romandre fins que torne altre atrevit i aventurer client.
Virgili no pot entrar al Paradiso perquè no està batejat, ja que és molt anterior a l’arribada del cristianisme a Roma. Però, tampoc pot deixar-se de banda perquè el cristianisme se n’aprofita. Ho explique: Virgili és el gran poeta llatí de l’Època Clàssica i la seua Eneida recrea el naixement de Roma a partir d’Enees i de la fugida d’este una volta Troia és destruïda. Per tant, el lligam que crea Virgili entre l’eterna Roma i la gran Troia és fonamental per entendre el futur de l’Imperi i l’assimilació del passat.
Però, Virgili no sols va escriure l’Eneida... També té una obra, considerada menor, on hi descriu un naixement d’un infant, des d’una verge, que canviarà el curs de la humanitat en el regnat de Saturn. Abans, en l’època de referència, no existia el plagi. Per si ho voleu llegir, es tracta de l’ègloga IV. L’obra de Virgili, per tant, amb el pas del temps, va ser  incòmoda per al cristianisme però massa important per a poder-la arraconar. Solució: el fem profeta!
La Commedia de Dante és l’obra cimera de l’Edat Mitjana, d’Itàlia i del món. Dante descriu l’infern, el purgatori i el paradís, i hi situa els avantpassats en cada indret, segons va recorrent-los. Dante unifica Itàlia, segles després de la seua mort, en la mesura que Virgili dignifica Roma i, per extensió, Augusto. L’un i l’altre van de la mà en la creació que unifica passat i futur, realitat i ficció, i el florentí, sabedor del pes del clàssic, el situa en un lloc preponderant. Però Virgili no por acompanyar-lo al Paradiso perquè no està batejat...
Dante marca la futura Itàlia des de tres punts diferents: l’idioma, la cultura i la religió. La Commedia és la primera gran obra escrita en vulgar. D’altra banda, la figura de Virgili comporta l’assimilació del gran passat de Roma i, com no, el lligam amb els clàssics de més enllà de l’Adriàtic. Finalment, la religió cristiana es manté dignificada i potenciada des de l’obra del florentí. Però, Dante necessita d’un guia amb un prestigi indubtable per aconseguir el seu objectiu i Virgili és l’home indicat per assolir-lo: profeta i clàssic de referència.
El passeig de Dante és saludable per a qui el fa i per a qui el llig. Caminar amb Virgili comporta assumir allò sublim i impecable del passat, amb la garantia de no perdre’s ―ni detenir-se massa temps― en els estranys paranys materials de la vida. Però, assaborir els díhuit mil versos de la Commedia és recomanable per a la tensió, el colesterol i el sucre: és tan llarga que ens resta moltes hores de bar!

A Marina,
Salvador Sendra Perelló