diumenge, 15 de febrer del 2015

L’HOME INSENSIBLE

Demà vaig a escoltar Wagner... Estic nerviós, com cada volta que m’endinse en un personatge excepcional. Serà la primera volta que escoltaré Sigfrid en directe. Realment, després d’empassar-me totes les estupideses i ximpleries que una persona pot escoltar sobre l’art, la música és el meu únic i últim recurs. I pense que ho és perquè cap neci en parla, exceptuant-me a mi!
El recolliment que comporta escoltar una simfonia, o una òpera ―com és el cas―, i el simple fet de poder eixir a prendre un cafè sense que ningú se les done d’assabentat, ja és molt. Les exposicions, tant en galeries com en museus, han acabat per superar-me. No entenc res! No entenc eixes persones que se les donen de sensibles o fan valer esta qualitat ―induïda― per explicar una peça o una obra. Em sent insultat quan escolte estupideses d’esta talla perquè entenc que se senten superiors per tindre la qualitat de sensibles perquè jo en tinc una notable carència.
I, què passa si jo no en tinc, de sensibilitat? Què passa si jo sóc com una barra de gel? No puc fer valer el meu punt de vista analític i quirúrgic per intentar entendre el que veig? Doncs, sembla que no; que això no val perquè utilitze un llenguatge diferent, no vàlid. Aleshores, m’allunye i m’allunye de tanta sensibilitat perquè l’experiència i els coneixements no es poden aplicar en este camp. Sense problema: tot per a vosaltres! Jo torne i retorne a Wagner.
Quan, l’altre dia, en altre article ―no sé quin― em referia que la música naix amb Beethoven, ho deia perquè ell comença a separar el gra de la palla. Abans, no és que fóra tot un femer; és que els arbres no et deixaven vore el bosc. Wagner ja ens permet apreciar la dimensió de la selva i s’hi endinsa a la recerca dels seus secrets; i els troba: vaja que si els troba... Els secrets de Wagner es poden situar en l’estudi i el treball de recerca; i això és real! Si ell haguera fet valer la sensibilitat que utilitzen els que es creuen tocats per la mà de Déu, s’haguera quedat en ella, i els secrets, segurament, no haurien eixit de la selva per buscar-lo.
La faena que du associada la selecció, el gust i el criteri només ens val per allunyar-nos de tant de secret revelat i per separar el gra de la palla, com en la III Simfonia de Beethoven. Perquè, si eres sensible, per què estudiar i millorar? Si ja tens la clau que tot ho obri, en l’art... Eixa va ser la simfonia que va decantar el geni cap a la vertadera dedicació a la música i el seguit de sons que ens va permetre escollir entre música i soroll.
Uf... Pense que m’he empassat amb la crítica. Espere no haver ferit la sensibilitat de ningú. Si ho he fet, disculpeu: ara ja sabeu que esteu davant d’un inhumà glaçat, metàl·lic i metòdic, sense sentiments.  
 
Salvador Sendra Perelló