dimecres, 7 de gener del 2015

QUI ESCOLTA WOODY ALLEN?

Sincerament, no m’entra cap gana d’envair l’Irak tot i que duc un parell de dies escoltant Dvořák. No sé si vos resulta estranya la meua reflexió perquè no estic a l’altura ―ni ho vull estar― de la gran icona del final del segle XX: Woody Allen. Exactament, fa uns dies que escolte la Simfonia número IX, més coneguda com la de El nou món.
Recorde un d’estos aforismes que tan famós han fet el cineasta, on venia a dir que cada volta que escoltava Wagner li agarraven ganes d’envair Polònia. La veritat és que presupose que, efectivament, la frase va ser seua... Jo també escolte Wagner i no m’agarren eixes ganes, de moment, tot i que ho puc atribuir a la causa religiosa, perquè jo no sóc jueu; de moment, sóc catòlic. Entenc que Allen sí que ho és i tracta el tema de Wagner posant-se a la pell del llop per eixir-se’n de la víctima però, si és així, pense jo: Polònia no és catòlica?
Jo no sóc nord-americà i, per tant, potser per esta raó que el fet d’escoltar Dvořák no em tempta a envair l’Irak. No he entés mai les llicències que es prenen alguns personatges per simplificar tant el missatge que, al final, sembla una ximpleria més que un aforisme. I ho dic en el cas que la raó de l’afirmació de Woody fóra perquè Wagner es dirigia a l’esperit de l’oient més que a la seua racionalitat i, d’aquí, la interpretació d’eixos efectes sonors que ens acceleren el batec del cor quan l’escoltem.
Però, si oïm la Simfonia número IX de Dvořák, ens adonarem que també hi fa referència, a l’esperit... Puc fer la prova preguntant-li a algun amic musulmà si ―com presupose que ha fet Allen― es vol posar a la pell del llop i contar-me si li entren ganes d’atacar l’Irak, per posar un exemple dels molts atacs que s’han fet des dels Estats Units contra altres estats sobirans. Però, que quede clar que jo no qüestione cap guerra perquè no vull posicionar-me ni contra Déu, ni contra Alà ni contra Buda ni contra cap altre Déu perquè, al final, sembla que amb l’exaltació de l’esperit se’ns inculca una forta intenció que ens val, també, per a la batalla. Ja sabeu: esperit, religió, pàtria...
Els qui hem estudiat una mica d’història sabem que Polònia és l’únic estat modern, esdevingut dels estats-nació, que ha estat creat a partir de la base religiosa, en este cas catòlica. La qual cosa resulta sorprenent perquè en la religió hi ha una forta dosi d’esperit, com en la música de Wagner, com en la de Dvořák i com en qualsevol expressió artística que vaja més enllà la ximpleria del cinema i, més encara, de la del cinema americà del nord. Ho sent molt si vos acabe de desmuntar un mite però, de moment, el cinema no està considerat cap art. Accepte crítiques: no sóc dogmàtic! 

Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Cap problema, ell també n'accepta...

Salvador Sendra ha dit...

Aleshores, el pròxim dia em clavaré amb la música que interpreta, que no arriba a exaltar ni una sargantana. Ara, de moment, m'he clavat només amb el cinema que, ens agrade o no, és oci. Vaig a LLegir Adorno per atacar de nou!