divendres, 30 de gener del 2015

On està el corcó?

En dos post previs a aquest, l’amic Lluís Alemany ens ha parlat del corcó que patim les societats occidentals. La proposta de Lluís, no deixa de ser un estímul per a la reflexió, encara que no siga compartida, almenys per mi. La tesi que subjacent als seus dos darrers posts -El corcó i Kalinka, kalinka (El corcó II)-, és que les religions semítiques (judaisme, cristianisme i islamisme), els pobles semites, són con un corcó que roseguen les altres cultures, des de la greco-romana, la gala, la germànica, etcètera. A la cultura occidental impregnada d’aquestes religions, i caigut el mur de Berlin, no ens queda més que aquestes religions.
Però són aquestes religions el corcó? Jo, sincerament no ho crec així. No és que no crega que aquestes religions siguen un corcó, és clar que ho pense. No tinc cap dubte. Però no són el corcó. Com a molt serien una espècie de corcó, una espècie que en la evolució social de l’home ha aconseguit un gran èxit, s’han sabut adaptar per sobreviure al llarg del temps. Com els memes de Dawkins. Però, no sols. Per posar un exemple, les religions semítiques serien el mateix que són als gossos el Dingo australià o el Saluki, races antigues, però no el que entenem per "gos". El gos és una espècie que abasta moltes més races que aquestes dos de les més antigues.
Les religions semítiques han aconseguit sobreposar-se a les altres, però no perquè els pobles semites al llarg de la història, mai una clara batalla frontal sinó una lenta infiltració en les files de l’altre fins a fer-se amb el poder” –Kalinka, Kalinka-, sinó perquè han ofert al públic una idea senzilla de la vida, han donat un lloc a l’individu dins de la societat. La evolució de les religions ha travessat per diverses etapes: primer, l’animisme; després, el politeisme; més endavant, henoteisme; finalment, el monoteisme. La idea final d’un Déu és la més senzilla, i simplifica els cultes. Aquesta idea a nosaltres ens arriba dels semites, judaisme mitjançant el cristianisme. Però la idea la agafa Moisès de l’Egipte. Certament, va ser el faraó Akhenaton qui va establir el primer culte monoteista al Déu-Sol, Aton. Moisès ho va copiar, perquè abans d’ell, i així es justifica amb nombrosos passatges bíblics, Yahveh no era l’únic Déu, sinó el Déu que s’imposava per sobre dels altres. La simplificació de les religions semítiques, és al meu parer, la clau del seu èxit.
Però amb açò, no resolem on està el corcó. Hem dit que “el corcó” no són aquestes religions, sinó que aquestes no seriem més que espècie de corcó. Hem detectat una raça de corcó, però “el corcó”. No obstant la tesi principal, Lluís de passada ens dona dues claus fonamentals per arribar al corcó. La primera quan diu: “Els occidentals han arribat a un alt grau d’autonomia personal i independència, el problema és que com a espècie i des dels principis evolutius, som gregaris.” La segona: “Com el comunisme, també despertarem un dia i s’haurà acabat tot, tot allò nostre, vaja...”-El corcó-. En la primera ens dóna la clau per entendre l’esser humà, una animal gregari, un animal que viu en societat, en grups més o menys nombrosos i que fora d’eixe grup, l’esser humà esdevé un animal perdut, amb una vida a la que li manca sentit. En la segona, ens dona una altra clau de forma referida: El comunisme era un malson, com el que patim i del que desparem... era també una religió, encara que ell no ho diu així.
I és que l’autèntic corcó està a les ideologies. Tota ideologia ofereix un marc a l’individu per sentir-se part d’un grup. Les ideologies cohesionen els grups i estimulen els sentit gregari de l’individu. I els símbols ajuden al sentit gregari i identifiquen la ideologia. Hom, comunista de pro, va pel carrer i veu un altre individu amb una samarreta roja amb un dibuix de la corbella i el martell, el primer que pensa “ell els dels meus” sense analitzar si serà una bona persona o un fill de puta. Passa le mateix amb els musulmans, catòlics, els independentistes, els socialdemocràtes, els liberals, etc. Les religions són ideologies, perquè també ofereixen un conjunt idees sobre el món, la vida en societat, una moral, finalitats a assolir, etc. Acabeu amb el cristianisme, i una altra ideologia ocuparà el seu lloc.
Lluís afirma: “Els occidentals han arribat a un alt grau d’autonomia personal i independència...” Per què? Perquè hem substituït el cristianisme, si no del tot en gran part, per una altra ideologia: el liberalisme. Però aquesta autonomia personal, té costos, té un preu a pagar: els individus han perdut el seu lloc a la societat i es veuen perduts –tal i com Erich Fromm explica a La por a la llibertat-. És per això, que moviment fanatitzats, però que van amb consonància amb l’esperit gregari de l’Esser humà, sempre troben resposta a les nostres societats –mireu l’èxit d’Alba Daurada a Grècia, per no remuntar-nos al feixisme, al nazisme, al stalinisme...-.
Ara trobe que ja podem expressar la tesi sobre on està el corcó –i si no toca anar acabant el post-. L’Esser humà necessita ideologies que l’integren dins d’un grup on sentir-se realitzat, però aquestes ideologies poden ser concebudes per damunt de l’Esser humà, esdevenint un corcó que acaba per aniquilar la mateixa societat i els mateixos individus. Breument: 1) Les ideologies són necessàries en tant que donen una visió de l’Esser humà dins la societat, de les relacions entre humans i amb el Món en general; 2) Les ideologies han d’estar al servei de l’Esser humà, i deuen ser un mitja no una finalitat, però sovint interpretacions de les ideologies les converteixen amb una finalitat i es posa per davant la ideologia que l’Esser humà; 3) quan això passa, hom es capaç de matar per un Déu, per un ideal de societat comunista, capitalista, fins i tot per portar la "Democràcia", en definitiva per imposar la seua ideologia per damunt de les altres.
El corcó està en creure que les ideologies estan per damunt de les l’Esser humà, i això és molt humà. No és responsabilitat d’una ideologia, llevat que dins de la ideologia hi haja el pensament d’aniquilar altres persones com en el cas del nazisme, que alguns Esser (in)humans cometen barbaritats per una ideologia. Les religions semítiques en aquest sentit, no són més corcó que altres religions o ideologies, societats budistes, confucianistes, hinduistes, totes les politeistes, han provocat guerres, han tingut deus guerrers han volgut estendre la seua concepció del món. Ben poques s’han lliurat d’eixe corcó.
P.S.: Aquest post, està basat no sols en els posts, sinó també en una conversa, espere no haver mal interpretat al Lluís. En tot cas, té torn de rèplica.

Oskar “Rabosa”

4 comentaris:

celestepv ha dit...

Hola Oskar:
Creo haber entendido el post, pero me he ayudado del traductor de Google, así que espero me disculpes.

Me parece muy interesante las conversaciones que mantenéis sobre el tema. Comparto la idea del simplismo de las algunas religiones, pero también es cierto que las juzgamos con los ojos de hoy, que no deben ser los mismos que las vieron nacer.
También creo que las ideologías ni las religiones no deben estar por encima del Ser Humano. Por eso me preocupa que la libertad de expresión sea limitada a consecuencia del fanatismo religioso (sea el que sea).

Muchas felicidades por el blog a ti y a tus compañeros.
Saludos.

Oskar "Rabosa" ha dit...

Hola Celeste, me parece que sí lo entendiste, :).

Estoy de acuerdo con lo de juzgamos con ojos de hoy, pero en realidad no podemos hacer otra cosa, verdad? Però no solo las religiones las vemos con ojos de hoy, es que las propias religiones durantes sus muchos siglos de exitencia han cambiado. Si tomamos el cristianismo, no es le mismo cristianismo el de los principios, los primeros III siglos, el cristianismo de la Edad Media, el de la Reforma y la Contrarreforma... que el actual.
Pero bueno, más allà de como veamos las religiones o como han evolucionado, lo que me interesa es su papel como ideologías, y como tal las trato en este post.
Muchas gracias por tu visita y por tu comentario.
Saludos.

Anònim ha dit...

El Cristianisme era més humà, de fet missa ve de la mateixa paraula mensa que dona en castellà mesa o romanès masa, perquè la gent compartia els aliments amb germanor. Quan va aconseguir el poder, va ser tan brutal com qualsevol altra ideologia abans.

Oskar "Rabosa" ha dit...

Certament, qualsevol persament que tinga com a fonamentació l'amor als altres, el respecte i compartir amb germanor, no és dolenta per ella mateixa. Ara bé, quan es vol imposar una idelogia o un pensament i aquest es posa per davant de les vides d'Essers humans, eixa ideologia o pensament ja s'ha pervertit.
Gràcies pel teu comentari.