dissabte, 8 de novembre del 2014

WERT EL COMUNISTA

A partir d’una notícia publicada a El Mundo sobre les noves acreditacions del professorat de secundària, no faig més que pensar en la Revolució cultural de Mao-Tse-Tung. El titular era interessant perquè deia que els professors de filosofia passarien a donar classes d’economia, explicant i informant sobre la creació d’empreses, per exemple.
Eixa nova llei d’educació és realment revolucionària perquè fa servir mètodes del futbol ―segons puc entendre des dels meus escassos coneixements de la matèria. Quan un equip no funciona massa bé, diuen que els entrenadors canvien els jugadors de lloc perquè perden eixa comoditat sobre la posició en què solen jugar i, així, paren més atenció a allò que fan. Normalment, perden!
Però, no afecta només a la filosofia, esta nova ordenació: afecta gairebé totes les titulacions! Els especialistes en qualsevol matèria n’hauran d’ensenyar altres perquè, així, es contractaran menys docents i s’estalviaran dinerets. I els alumnes aprendran moltíssim i el sistema español passarà a ser un referent mundial  i les nostres universitats arribaran a la crème de la crème.
Els coneguts com a metges descalços van ser un producte de la Revolució cultural de Mao. Adolescents que acabaven els estudis de batxillerat eren destinats a les zones rurals a donar els serveis sanitaris després d’estudiar mig any de medicina, barrejant els mètodes moderns dels capitalistes amb els tradicionals, i mil·lenaris, mètodes xinesos. A més, la meitat del seu temps el dedicaven a treballar la terra per a poder alimentar-se i plantar les herbetes que farien servir, després, en la sanació.
El mestres d’anglés, amb això del trilingüisme, són una cosa semblant: aprenen mentre treballen. Els pacients, en este cas, són els xiquets; futurs trilingües. I ara, a secundària, passarà el mateix: el professor aprendrà mentre treballa perquè, amb això de l’acreditació, hui dones açò i, demà, allò. El profe no pot abaixar la guàrdia, com el davanter que juga de defensa.
Ens serà difícil conéixer les estadístiques de defuncions que van provocar els invents revolucionaris de Mao perquè pense que no hi hauria massa transparència ni llibertat. Però m’ho puc imaginar: tant d’uns com d’altres. Si un metge havia de sobreviure d’allò que sembrava i recollia... com si un adolescent havia de receptar un tractament per curar una persona després d’estudiar sis mesos; sense comentaris.
Les baixes de la nova llei educativa, potser siguen més fàcils de conéixer. A més, ara hi ha llibertat i, si no t’agrada estudiar ací, te’n pots anar a Luxemburg, com fan les grans empreses: no els agraden els impostos que paguen a España, doncs se’n van allà a establir les seus. Ui, ui... Pense que m’he excedit i que hauré de rectificar. Rectifique: anul·le les generalitzacions i ho deixe dient que només perdran els pobres desgraciats que no poden enviar els seus fils a estudiar a l’estranger ni poden ubicar la seu de l’empresa a Luxemburg. Vaja! Com sempre...

Salvador Sendra Perelló