divendres, 17 d’octubre del 2014

Els pirates culturals "planetaris".

És el moment de parlar de pirateria cultural. Ara que veig al Lara en la festa del premi Planeta i que va uns dies que aquesta editorial ha censurat un llibre de Gregorio Morán contra “la casta cultural”. Ara que hi ha una campanya d’A3Media, per sensibilitzar contra la piratería. És un bon moment.
A la cunya que treuen fan un clar xantatge emocional al possible pirata. Li diuen: Si pirateges eres responsable de que la gent vaja a l’atur. Paren un parany, busquen “sensibilitzar” tocant la fibra. Si tu pirateges, algú ho té que pagar. I òbviament no seran ells, el amos d’A3Media.
A3Media és el grup de comunicación que pertany a Planeta. Planeta és una editorial que ven llibre, pertany a la familia Lara. Multimillonaris. Paguen 600.000 € d’un premi de novel·la –les tres o quatre novel·les guanyadores d’eixe premi que he llegit, són novel·les que no m’han aportat res, hauria pogut prescindir d’elles-; van pagar a José Bono –el sociàpata catòlic fill d’un franquista- 800.000 € per les seues memòries; també han pagat 700.000 euros per tres llibres de ZP, 233.000 € de bestreta. Han publicat també les de Aznar, va cobrar 330.000 € per avançat, i Pedro Solbes, però no he trobat dades sobre quant han cobrat. Les vendes d’aquestes memòries, sense piratejar –perquè la majoria de la gent no les llig ni regalades-, han sigut ridícules.
Sí, aquests que paguen tant descomunals barbaritats –per xirigotades d’expresidents escrites per negres- són les que diuen que si pirateges estás tirant gent al carrer. Ells que es fan multimillonaris, que paguen barbaritats a enans intelectuals i que amenacen amb acomiadar treballadors que amb sort seran mileuristes.
Ningú dubta que un autor deu cobrar per la seua obra, ningú dubta que un autor mereixca ser retribuït, això sí no són els autors que més diners guanyen en la industria, llevat de si eres un escriptor de molt d’èxit o sigues expresident. Sí, és cert que les empreses tenen despeses per posar un llibre al mercat, però la major part de les despeses ho gasten en marketing, marketing de productes que no valen la pena. La major part dels diners van
Las editoriales son especialmente celosas con sus cifras pero no es difícil calcular, apunta Magda Polo, cuándo un libro comienza a ser rentable. De los 22 euros de media que cuestan --22,5 Aznar y Solbes, 21,5 Zapatero, 19,5 González--, una vez descontados costes de producción, distribución y demás, aproximadamente cinco euros de cada ejemplar van a parar a la caja de la editorial. (El fiasco de las memorias presidenciales – El Mundo)
Un autor, no superfamós, cobra pels seus drets menys d’un 10%, la mitjana pot estar entre el 7-8%, és a dir, dels 20 euros, només 1’40 o 1’70 € serien pel autor. En el món de la música i de les grans companyies el tema és més escandalós encara. I no cal que parlem del cinema. Vegem per tant que l’autor, qui més treballa no s’endu la major part i és qui realment és important. A mí, que un llibre siga publicat per Planeta, per Perico los Palotes o que el mateix autor el penje en PDF a la Xarxa, és una cosa que em dóna igual. El lligiré pel contingut.
Els costos de producció, on trobariem els salaris dels treballadors que anirien a l’atur per culpa de la piratería, no són la partida més gran del llibre. La partida més gran són marketing, si hi ha campanya forta, i beneficis de l’editor. Per tant, el problema que planteja Planeta, en l’anunci d’A3Media, no és el de l’ocupació, és el dels seus descomunals beneficis.
La industria “de la cultura” no ha sabut adaptarse als nous temps. Viuen al s. XX on van fer beneficis descomunals, al s. XXI les coses han canviat molt. Si com a empreses desapareixen, no serà per la piratería, serà per la seua incapacitat d’adaptar-se a unes noves circumstàncies. La cultura no s’acabarà, autors hi hauran, si volen eixir endavant seguiran produïnt i trobaran la forma d’aconseguir una retribució justa per la seua feina. El que potser s'acabe són els monstruosos beneficis dels pirates culturals.