Fa uns dies El Blog Salmón es feia ressò d’una proposta feta des de la
revista Foreign Policy, on es defenia la possibilitat de regalar 50.000 € a
cada persona de les que tenen les rendes més baixes. Per a Remo, l’autor de
l’article al Blog Salmón, la proposta no funcionaria. No he pogut llegir
l’article de Foreign Policy, perquè és de pagament. Però sí m’agradaria
comentar les raons que dona l’autor del post al Blog Salmón.
Remo diu que la mesura no funcionaria basant-se en dos arguments:
-
El
primer és comparatiu, diu que els premiats a les loteries en quantitats no
massa grans ho perden prompte, sense aprofitar, o més ben dit, ben aprofitar
eixos diners.
-
El
segon argument és una opinió basada un article sobre devolució d'impostos, per
concloure que a mitjà termini no es reduirien les desigualtats socials ni
milloraria la posició financera de la gent. Tanca amb la comparança d'una
concursant de Gran Hermano que esperava els 2.500 euros per posar-se unes
mamelles més grans.
No sóc economista, per tant que ni ningú es prenga açò con si tinguera
valor científic. Però, si apliquem una miqueta de sentit comú, què passaria si
es donara 50.000 € a cada persona de les que tenen rendes més baixes? La
resposta és senzilla, cadascú faria el que li donara la gana amb eixos diners:
uns, potser es comprarien el cotxe que els agrada i de cop es gastarien 30.000
o 40.000 Euros, la resta se la menjarien en dos “fartaes”; d’altres, ho
cremarien tot en putes, borratxeres, coca, viatges, si foren dones, puix
mamelles, liposuccions, nassos, vestits, etc.; uns altres, pagarien part dels
deutes, de la hipoteca... i l’altra part en consum de béns que no aporten res;
hi hauria qui milloraria sa casa, obretes a la cuina, al bany, una tv de 60”,
etc.; hi hauria qui diria tot a pagar deutes; sempre hi hauria qui ho
invertiria en accions, bons, lletres, comptes d’estalvi, plans de pensions,
etc; hi hauria que muntaria un negociet, una empresa, uns anirien bé, d’altres
malament. És a dir, els diners correrien, fluirien ràpidament.
Queda clar que en un principi hi hauria un creixement econòmic, es
dinamitzaria l’economia. De cop, bars, restaurants, puticlubs, putes,
fabricants de begudes, camells, metges, fabricants i venedors de roba, obrers,
llanterners, fabricants de tv, venedors de tots tipus d’electrodomèstics,
assessors, etc., tots tindrien feina, tindrien ingressos, i a la vegada tots
aquests gastarien els diners, els nous ingressos. Es dinamitzaria i molt
l’economia.
A mitjà termini, doncs supose que l’autor de l’article tindria raó. Tots
els que hagen gastat els diners en béns de consum, no tindran res. Bé tindran
béns que tenen menys valor del que tenien, qui haja comprat un cotxe de 40.000
€ en 4 anys tindrà un cotxe que valdrà 10.000 €; una tv de 60” que ja no valdrà
3.000 € sinó 200; la casa arregladeta que ja no apreciarà; etc. Qui haja
invertit uns hauran guanyat, els altres s’hauran quedat igual i altres hauran
perdut. El que tenien deutes i els reduiren viuran millor. Els que han començat
negocis i els ha anat bé, tenen el mig de vida que desitjaven. Però, en general
la situació econòmica seria igual o pitjor? Això de fer de futuròleg en
economia és complicat, així que tractar de preveure és ser agosarat.
La idea pot semblar sense cap ni peus, però no ho és tant si tenim com a
referents a Keyness (socialdemòcrates) o a Milton Friedman (neoliberals), ja
que tots posaven exemples similars. Keynes sugeria amagar diners dins de
botelles a mines de carbó i anar a treure-les després. Milton Friedman demana
enramar els carrers amb diners des d’un helicòpter. Cadascú que trie l'opció
que preferesca.
Hom pot pensar: I d’on
traguem els diners? Doncs, s’imprimeixen a manta i els bancs centrals en compte de donar-los als bancs, els donen directament als ciutadans. Igual no és tan
sense cap ni peus. Perquè segons molts experts la borsa va pegar un pet
prompte, molt prompte, molts diuen que dins del 2014, amb una crisi pitjor que
la de 2008. Tot per les polítiques expansives de diners que ha fet la Reserva
Federal, el Banc d’Anglaterra i el Banc Central Japonés, i que han provocat un
fum de bambolles financeres que van a rebentar. Per cert, Podemos defensa eixes
polítiques. I si acaba petant tot el sistema, donar 50.000 euros a les persones en compte dels
bancs no pot ser pitjor, almenys acaben els diners a l'economia real i no a la
financera.
Oskar "Rabosa".
Links relacionats:
Regalar 50.000 euros al millón de españoles más pobres, no parece una buena idea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada