diumenge, 7 de setembre del 2014

LA REVELACIÓ DE LA CRIPTA

L’origen bíblic de les desgràcies de Calatrava és la gran realitat. Encara hi ha gent ―inculta― que l’acusa d’una cosa o d’una altra sense tindre massa idea de la revelació ni del profeta. La seua caiguda en desgràcia no té altra explicació que la divinitat. En el moment en què un vaixell s’enfonsa, la tripulació es guia per un simple «que es salve qui puga». Els profetes i els il·luminats creients del creixement desmesurat i de les bondats dels grandes eventos, paguen les conseqüències de la ignorància d’un poble que no sap «la diferència entre la mà dreta i l’esquerra». La prova està en la Bíblia; el judici, sobra.
Jo vaig sentir la revelació en un viatge a Alcoi/Alcoy, quan vaig visitar l’obra de Calatrava d’esta ciutat. Perquè cada ciutat ha de tindre una obra seua per a ser important (excepte els pobrets de Castelló/Castellón, que s’han quedat amb l’esbós). Baix de la plaça, enfront l’Ajuntament, només els escollits poden endinsar-s’hi. Premen un botó i s’obri el sòl, a poc a poc, i va apareixent una escala soterrada que et transporta a les entranyes de la ciutat: una cripta blanca que sembla l’esquelet d’una balena. Et fa sentir un Jonàs! Quan la plaça es tanca, ningú pot sospitar de la seua existència.
Tant ens fa que siguen tres dies, tres hores o tres quarts, però vaig sentir allò que va envoltar Jonàs a l’interior del peix. Vaig resar per eixir perquè no suportava tanta estupidesa. Calatrava va caure en desgràcia, com també li va passar a Jonàs, quan el seu vaixell va començar la deriva. La balena n’és la prova: les seues entranyes. Calatrava va tornar a València/Valencia com l’altre ho va fer a Nínive. Els seus habitants, segons la paraula de Déu, no sabien «la diferència entre la mà dreta i l’esquerra».
Jonàs va ser llançat per la borda del vaixell perquè no va resar suficient per a calmar la tempesta: judici popular i la tripulació decidix. Calatrava, amb un seguit de demandes pendents, sembla que tampoc ha resat prou, el pobre. La tempesta judicial l’arrossega quan ell només és un enviat de Déu amb la missió de reflectir eixa València/Valencia poderosa, rica i de futur, com ja li va passar a Jonàs amb Nínive. L’obra de Calatrava es pot observar al llit del riu, folrada de blanc: Déu la pot vore des d’allà.
Qui ha estat a l’interior de la balena, a Alcoi/Alcoy, sap a què em referisc. No podem jutjar Calatrava sense saber distingir «entre la mà dreta i l’esquerra»: no, no! I no cal que ho fem perquè, qui ha llegit la Bíblia sap que, al final, Calatrava acabarà criant carabasseres mentre València/Valencia s’enfonsarà per la seua ignorància, i les carabasses li parlaran, al profeta, i vindrà, en un futur, un altre il·luminat, a eixa ciutat que encara no sabrà quina és la mà dreta i quina és l’esquerra.
Nínive és l’actual Mossul, en mans de l’integrisme i la irracionalitat. València/Valencia, ai València/Valencia!


Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El problema no 'es Calatrava sino' els molts calatraves en plural a que' els contribuents valencians hem hagut de fer front en els darrers anys "triomfals" de govern del PP

Salvador Sendra ha dit...

Hi va haver un exèrcit de profetes trepitjant la nostra terra que han deixat una empremta molf singular per al futur.