L’origen bíblic
de les desgràcies de Calatrava és la gran realitat. Encara hi ha gent ―inculta―
que l’acusa d’una cosa o d’una altra sense tindre massa idea de la revelació ni
del profeta. La seua caiguda en desgràcia no té altra explicació que la divinitat.
En el moment en què un vaixell s’enfonsa, la tripulació es guia per un simple «que
es salve qui puga». Els profetes i els il·luminats creients del creixement desmesurat
i de les bondats dels grandes eventos,
paguen les conseqüències de la ignorància d’un poble que no sap «la diferència
entre la mà dreta i l’esquerra». La prova està en la Bíblia; el judici, sobra.
Jo vaig sentir
la revelació en un viatge a Alcoi/Alcoy, quan vaig visitar l’obra de Calatrava
d’esta ciutat. Perquè cada ciutat ha de tindre una obra seua per a ser
important (excepte els pobrets de Castelló/Castellón, que s’han quedat amb
l’esbós). Baix de la plaça, enfront l’Ajuntament, només els escollits poden
endinsar-s’hi. Premen un botó i s’obri el sòl, a poc a poc, i va apareixent una
escala soterrada que et transporta a les entranyes de la ciutat: una cripta
blanca que sembla l’esquelet d’una balena. Et fa sentir un Jonàs! Quan la plaça
es tanca, ningú pot sospitar de la seua existència.
Tant ens fa que
siguen tres dies, tres hores o tres quarts, però vaig sentir allò que va
envoltar Jonàs a l’interior del peix. Vaig resar per eixir perquè no suportava
tanta estupidesa. Calatrava va caure en desgràcia, com també li va passar a
Jonàs, quan el seu vaixell va començar la deriva. La balena n’és la prova: les
seues entranyes. Calatrava va tornar a València/Valencia com l’altre ho va fer
a Nínive. Els seus habitants, segons la paraula de Déu, no sabien «la
diferència entre la mà dreta i l’esquerra».
Jonàs va ser
llançat per la borda del vaixell perquè no va resar suficient per a calmar la
tempesta: judici popular i la tripulació decidix. Calatrava, amb un seguit de
demandes pendents, sembla que tampoc ha resat prou, el pobre. La tempesta
judicial l’arrossega quan ell només és un enviat de Déu amb la missió de
reflectir eixa València/Valencia poderosa, rica i de futur, com ja li va passar
a Jonàs amb Nínive. L’obra de Calatrava es pot observar al llit del riu,
folrada de blanc: Déu la pot vore des d’allà.
Qui ha estat a l’interior
de la balena, a Alcoi/Alcoy, sap a què em referisc. No podem jutjar Calatrava
sense saber distingir «entre la mà dreta i l’esquerra»: no, no! I no cal que ho
fem perquè, qui ha llegit la Bíblia sap que, al final, Calatrava acabarà criant
carabasseres mentre València/Valencia s’enfonsarà per la seua ignorància, i les
carabasses li parlaran, al profeta, i vindrà, en un futur, un altre il·luminat,
a eixa ciutat que encara no sabrà quina és la mà dreta i quina és l’esquerra.
Nínive és
l’actual Mossul, en mans de l’integrisme i la irracionalitat. València/Valencia,
ai València/Valencia!
Salvador Sendra
Perelló
2 comentaris:
El problema no 'es Calatrava sino' els molts calatraves en plural a que' els contribuents valencians hem hagut de fer front en els darrers anys "triomfals" de govern del PP
Hi va haver un exèrcit de profetes trepitjant la nostra terra que han deixat una empremta molf singular per al futur.
Publica un comentari a l'entrada