dijous, 11 de setembre del 2014

FOC A CASA!

Si hi haguera un incendi, a ma casa, i haguera de salvar uns llibres, de segur que em cremava. Em plantaria davant la prestatgeria i dubtaria tant que m’encendria sense tindre clar quins exemplars havia d’endur-me. Segur que trauria La divina comèdia, La Bíblia, el Laocoonte de Lessing i Diàlegs a l’infern. Uns perquè formen part de la meua vida i altres perquè els aprecie de manera especial... La resta d’exemplars són els que em durien a la mort perquè em costaria decidir-me. Morir provoca estrés perquè el destí no se sap.
Els Diàlegs a l’infern, entre Maquiavel i Montesquieu és un llibre que em va costar molt de trobar. El vaig comprar de segona mà i la seua història ―la de l’autor i la del llibre― és realment fascinant. No entraré a descriure-la perquè em duria a parlar d’un assumpte que el mateix pròleg ja tracta, i ho fa d’una manera molt més adequada del que ho puga fer jo. El seu contingut, però, descriu una trobada entre els dos personatges de més amunt: Maquiavel i Montesquieu.
Ambdós escriptors, una volta morts, es troben a l’infern i raonen sobre els postulats que defensen en les seues teories. No podria ser d’altra manera perquè hi ha algun segle entre la vida de l’un i de l’altre... Però, s’hi busquen, s’hi troben i parlen de les seues coses. Establixen un seguit de diàlegs intel·ligents on hi ha dubtes en cada teoria. Tampoc tinc gana d’entrar en elles perquè el llibre ho fa molt millor del que ho puga fer jo.
L’infern, segur que es troba dividit per capes. No pot ser que estes dos persones habiten el mateix espai que puga utilitzar Manuel Fraga, per exemple. Sempre hi ha hagut classes i classes, fins i tot a casa de Satanàs. L’indret que poden ocupar estos dos pensadors polítics no pot barrejar-se amb el de la mediocritat de qui només executa perquè la vertadera maldat es descriu com teòrica. De la mateixa manera que no podem imaginar-nos Satanàs fent qualsevol malifeta, no podem imaginar-nos-els, a ells, amb una actitud agressiva, ni bel·licosa.
Si Maurice Joly situa en l’infern estos dos autors és perquè creia que eren conscients de la seua maldat. Jo no ho veig així; és molt senzill: no em crec eixa consciència perquè no em crec eixa maldat. Per a ubicar Maquiavel, o Montesquieu, a l’infern a causa d’una teoria que pot dur altra gent a interpretacions i pràctiques contràries a una determinada moral, s’hauria d’haver ubicat en el mateix lloc tots els profetes, sense excepció, per continuar amb el mateix Jesús. Després, en altres escalons inferiors, estarien els deixebles, la Verge, els sants, i, així, successivament.
Un infern farcit de persones que han creat teories per a intentar ordenar el caos obri les portes d’este espai a qualsevol persona intel·ligent que haja pogut, en algun moment de la seua vida, o de la seua mort, liderar un col·lectiu. El cel, però, estaria destinat a la resta: podeu posar ací mateix els qualificatius que vos vinguen en gana. El cel, a més, esdevindria de facto un lloc caòtic perquè, després d’açò, qualsevol s’atrevix a ordenar-lo! Per sort, després de la meditació i la tria dels llibres ve la crema, i el foc purifica, com creien els inquisidors.


Salvador Sendra Perelló