Le discours de la méthode
de Descartes és un gran llibre. Realment, allò que té de més interessant és el
procés de destrucció de la realitat. L’intent de construcció és altra cosa,
molt més difícil d’encaixar i menys interessant de llegir. No obstant això amb
la meitat n’hi ha suficient per a aplaudir eternament el gran filòsof francès.
El punt
culminant del seu discours és quan
arriba a la separació d’allò material de la resta, purament intel·lectual. Per
explicar-ho amb paraules filosòfiques, es pot dir que se separa la res cogitans de la res extensa, però estos darrers termes llatins no tenen massa
importància. Com a detall, vos propose recordar-los per poder-los aplicar després.
El saber, com he
refermat en el pròleg d’algun llibre d’Onfray, s’ha transmés de diferents
maneres al llarg dels temps. Jo, per evitar problemes futurs, no les explicaré
però sí que ho podeu llegir vosaltres buscant-vos la vida per les biblioteques
o per la xarxa. Per tant, ho deixaré dient que el saber es pot adquirir per
contacte, per extensió, per imitació, per il·luminació o ―com vos haureu adonat
els qui heu buscat el punt anterior― mitjançant l’estudi i la reflexió. Estos
dos últims apartats es troben relegats als pobres desgraciats com jo, per
exemple.
Els màrtirs i
els sants són uns elements molt importants per als catòlics. Si aneu a la
Catedral de València, per exemple, podreu vore el braç incorrupte de sant
Vicent, a Santa Maria in Cosmedin, de Roma, hi ha el crani atribuït a sant
Valentí, i així podria aportar moltíssims més exemples. La proximitat a les
restes dels sants i els màrtirs fan que els humans puguem millorar i aprendre
d’estos personatges tan especials. Però la ciència avança i jo propose, en un
futur, tornar a recrear-los a partir d’estes peces. Açò ho tractarem en algun
altre article perquè és molt interessant la proposta...
Les relíquies,
si retornem a Descartes, formarien part de la res extensa. I esta res
no és la part essencial del seu discours
que se centra en la vessant abstracta o intel·lectual com a vertaderament
important. No obstant això, si entenem que el saber es pot transmetre d’altres
maneres que les basades en l’esforç, admetem que la proximitat, la il·luminació
o la imitació també ens valen. Però, una volta que, en esta mesura, la res extensa pot modificar la res cogitans, què pot passar? Doncs
això: que esta segona sí que pot influir en l’altra... i així es tanca el
cercle físic i intel·lectual.
Acabe de llegir
que hi ha un museu que exposa el penis de Rasputin. Diuen les males llengües
que es tracta, per les seues dimensions, d’una relíquia més atribuïble a un
cavall o a un ase que a un humà. Jo, sabedor com sóc que cada volta que la
ciència avança se substituïxen les teories obsoletes (paradigmes) per altres de
noves, i atenent que encara no es pot reconstruir tot l’animal partint de tan
poca matèria, faré valer la meua intel·ligència: passaré per allí per això que
diuen els il·luminats sobre la transmissió del saber i hi aplicaré els meus
coneixements de la filosofia de Descartes. Ja vos contaré el resultat!
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada