divendres, 29 d’agost del 2014

La usura i mort de la lectura.

l
Al 1953, durant la fase més dura de la persecució duta a terme pel senador republicà Joseph Mc Carthy contra allò que es consideraven activitats antinordamericanes, Ray Bradbury publicà una novel·la, Farenheit 451, en la qual justament qui devia protegir del foc, val a dir els bombers, encenien fogueres. No qualsevol tipus de fogueres sinó fogueres de llibres. Qualsevol ciutadà de bé era encoratjat a denunciar al seu veí delinqüent per lector. Valga aquesta obra com a al·legoria dels perills de la cultura i com un poble àvid de coneixences, es passa sota mà llibres prohibits ignorant la voluntat dels que manen de que romanguen en la ignorància. Ara, això implica d’entrada que la gent vol saber, malgrat tot i per damunt de tot, la gent vol saber. Es podria extrapolar a hui en dia? Val per al País Valencià d’ací i ara? Per a la resta de l’estat espanyol o en general arreu del món en l’actualitat? 
 
Prou de teoria vejam-ho amb fets. Dia 11 d’agost del 2014, nou hores del matí a Dénia, autobús de gom a gom per període estival, 64 places de 64, totes ocupades. Línia Dénia - Gijón i moltes hores de carretera al davant. Puc comprovar com puja i baixa gent a les estacions intermèdies però que ningú -repetim ningú- llegeix. Tots consulten febrilment els seus telèfons de nova generació. La companyia oferta diaris, dos, l’As de premsa esportiva i l’Información d’Alacant, en castellà tot i que ara no toca tocar eixe tema. Hi ha un feix d’ells al davant del conductor, i la major part hi resten allí, virginals, ni tan sols fullejats. De premsa seriosa res, llevat de l’exemplar únic d’algú que no compta per ser jutge i part. Probable explicació, la manca de qualitat; la primera plana de l’Información porta que una octogenària de Madrid inaugura ella en solitari la llançadora-bus de Villena a Benidorm que li estalvia a la gent el tindre que arribar a Alacant ciutat, per després continuar cap al “rovellet de l’ou” del turisme valencià... Bé s’entén que es tracta d’un soporífer estiu on no passa res, un avió civil bombardejat a Ucraïna (estan bojos eixos russos), alguns centenars a la espera de milers de palestins morts en la enèsima acció punitiva israeliana (encara tenen poc els moros aquells) o la pandèmia de l’èbola desbocada per Àfrica (pobrets negrets), etc. Vistes les coses, com pel món no passa res, una persona ocupant en solitari una nova línia de transport recentment oberta merita la primera plana, és evident. 
 
Dia següent, línia Valladolid – León, cap nou lector, ni mig ni cap com el capellà que ja no canta de la cançó infantil. Finalment, dies més tard, de Saragossa a Gandia, algú finalment llegeix. Es tracta d’un bestseller, val a dir del producte altament promocionat d’una potent distribuïdora. Traguem comptes, durant vora una setmana vaig anar agafant un total de cinc línies diferents, totes plenes, i posem amb una mitjana de seixanta places per autobús. Això fa tres-centes persones i un lector, un lector influït per publicitat. No cal doncs parlar de la usura i mort de la lectura?  
 
En la novel·la de Bradbury, flattering indeed, de manera sorprenent i positiva el poble vol aprendre mentre que ací sembla que hem volgut desaprendre sense haver però mai arribat a saber. Que cada qual en traga les seues pròpies conseqüències. 
 

Lluís Alemany Giner