dissabte, 12 de juliol del 2014

La necessitat de canviar de mentalitat cap al cooperativisme.


 
En el post anterior parlàvem de la construcció de l’hegemonia, d'un nou sentit comú, que diu Monedoro que està fent Podemos. A la fi del post, jo arribava a la conclusió que Podemos no ha començat a canviar el sentit comú, sinó que aquest sentit comú ja estava al 15-M, ells l’han arreplegat i l’han portat a la política, on no havia acabat d’entrar. Però eixe sentit comú, no respon a un bloc intel·lectual-moral, més aviat té les característiques de desarticulació, incoherència, inconseqüència que Gramsci atribueix al sentit comú mancat de “bon sentit”. Però a més a més, aquest “nou sentit comú” nascut del 15-M, de moment, només afecta l’àmbit polític institucional –funcionament de partits polítics, privilegis de la casta, relació poder polític amb econòmic, desmantellament de l’Estat de Benestar, etc.- i està mancat d’elements econòmics, morals, socials, etc. Per exemple, el “nou sentit comú” no supera el consumisme, no supera l'individualisme, no supera la relació capital-treball, no supera l’avarícia per l’acumulació de riquesa.
Un dels elements fonamentals de l’actual sentit comú, que permet l’hegemonia de les elits econòmica-financeres, és l'individualisme, sobretot pel que fa a l’àmbit econòmic. L’individualisme d’arrel “spencerià”, la competència tots contra tots –tots són l’enemic- on sobre viu el més apte, basat en les presumptes teories de l’evolució darwinianes, d’ahí que se l’anomene “darwinisme social, és una cosa que està molt arrelat al sentit comú. Però eixa concepció no és una “llei natural”, com se’ns tracta de vendre, és un concepte, una forma de veure la vida i la moral, que pertany a les elits i permet la seua hegemonia. Un “nou sentit comú” requereix necessàriament deixar de costat aquest concepte. Per això cal acudir a conceptes que respecten la dignitat humana, tant com a individu a l’hora que com “ser social”. I, en el modest parer, el camí passa pel cooperativisme, pel treball en comú lliure i espontani. El cooperativisme permet passar de l'individu passiu al treball, a la societat, a la política, a l’individu actiu i compromés en el qual passa al seu treball, a la seua societat, a les seues institucions polítiques. De ser un individu que creu, obeïx, el que li diuen, a ser un individu que es preocupa i s’ocupa dels assumptes i que com no ho pot fer sol, té necessàriament que buscar que l’aiden i aidar als altres per assolir no sols els seus interessos sinó els interessos comuns amb els altres que lliurement volen compartir el projecte.
El sistema capitalista conté contradiccions tan grans, que per una banda es passa la vida educant, més bé cal dir ensinistrant, a les persones des de xiquets en l’individualisme, i quan arriben a l’edat adulta els toca reeducar-los, reprogramar-los, perquè cooperen. Què són sinó el “coaching d’equips”, un nom ampul·lós, per dir als treballadors, normalment de grans empreses, que no han de competir entre ells que han d'ajudar-se, que tenen de col·laborar i confiar amb la resta de membres de l'empresa. Han de reprogramar-se, desfer-se d’allò que per (mala)educació se’ls ha inculcat des de menuts, que és l’individualisme, la competència salvatge de tots contra tots i la supervivència del més apte com un estat natural del ser humà. Totes idees que afavoreixen, justament, a les elits. És per això, que com individu és impossible assolir undesenvolupament ple com a ser humà en aquestes societats capitalistes.
Malgrat el que he exposat fins ara, cap partit polític d’esquerres té la preocupació per fer aquest canvi de sentit comú, de mentalitat. És cert que gairebé tots els partits polítics porten al seu programa la promoció de formes cooperativistes o d'empresa social en l’economia, però no forma part del seu discurs diari. Més aviat sembla una d’eixes coses que s’inclouen al programa sense ser una prioritat i perquè queden bé.
Deixe per un altre post comentar la relació cooperativisme-treball enfront de la relació capital-treball així com des de diferents i molt diverses fonts es veu el cooperativisme una alternativa viable i, fins i tot, l'única alternativa en un futur proper.

Oskar "Rabosa".