Torna Israel a bombardejar Gaza. Tornen a capolar
als palestins. Això és el conte de l’enfadós. Però sobretot, el que més em
fastigueja és com constantment se’ns presenta a Israel com una víctima de
Hamàs. O en tot cas, el conflicte és com un cercle viciós on les dues parts
igual de culpables. Quan en realitat el problema naix per la creació il·legal,
immoral i il·legítima de l’Estat d’Israel.
Mireu, personalment ja fa temps que hem negue a
vorer pel·lícules o llegir llibres que parlen de l’Holocaust. No el negue, no
negue el patiment dels jueus durant el III Reich. Jo ja sé el que va passar, ja
coneixem tots la historia. El que va passar està ahí i va ser un crim, venjat i
revenjat a Nuremberg. Però els jueus gasten contínuament la seua condició de
víctimes dels nazis per comportar-se tal com ho fan els nazis. I jo no vull que
em porten mitjançant la propaganda, amb pel·lícules de l’estil “La llista de
Schindler”, “El xiquet del pijama de ratlles” o “El pianista”, a què en commoga
fàcilment pel patiment que van sofrir els jueus mentre silencien vergonyosament
el que fan els jueus amb els palestins. Tots els abusos comesos pels israelians
les fan en nom de l’excepcionalitat jueva.
Torne a repetir, no sóc
antijueu, diuen antisemita però els que diuen això ignoren que no tots els
jueus són d’origen semita ni tots els semites són jueus perquè els àrabs són un
poble semita. Com a màxim soc antisionista, que és un moviment ideològic dins
del poble jueu. És més alguns dels jueus, víctimes de l’holocaust, els respecte
i admire profundament, com a Primo Levi.
A Primo Levi el vaig
conèixer perquè un amic me’n va parlar d’ell i del seu llibre “Si això és un
home”. Ahí conta les seues experiències al camp de Monowitz, un camp de treball
dins del complex d’Auschwitz. El llibre sorprèn perquè res del que va passar
allí és com la imatge que ens han traslladat, fonamental, el cinema i la
televisió. On els més dolents no eres els guardes nazis sinó els mateixos
presos, especialment dolgut estava amb els jueus que col·laboraven amb els
nazis dins dels camps i més encara en els camps on estaven les cambres de gas.
No aprofundiré amb el que va passar el llibre es troba fàcilment i deixe un
link per a qui vulga llegir-lo en pdf en castellà.
Primo Levi no sols va
donar una altra visió, diferent de la difosa per la propaganda sionista, sinó
que també mantenia una postura crítica amb Israel. Per a Levi el tractament
dels nazis vers els jueus no era un assumpte merament jueu, era un assumpte
internacional, de tota la humanitat. Per tant, el fet d’haver patit
l’holocaust no convertia cap estatus especial als jueus. Per a Primo Levi
l’excepcionalisme jueu era avorrible. Per això mai va voler ser portaveu dels
supervivents de l’Holocaust. Per a ell, el comportament d’Israel vers els
palestins era insuportable i la prova definitiva del fracás de la defensa de la
causa jueva. Va ser molt crític amb Israel quan van ocórrer els fets de Sabra i
Xatila al 1982.
Primo Levi és un exemple,
un exemple d’home capaç de transcendir el victimisme de poble, de ètnia o raça
per donar-li una dimensió de Ser Humà. “Tots són jueus d’algú” va dir. I com va
completar la frase, Filippo Gentiloni, periodista italià, “hui els palestins
són els jueus dels israelians”.
Com podeu imaginar Levi
no va caure molt bé a molts jueus ni a molts israelians, ja que les tesis
sionistes van acabar imposant-se. Però què diferent seria el món si en compte
de triomfar les tesis sionionistes haguera triomfat el pensament de Primo Levi.
Links relacionats:
Links relacionats:
Si eso es un hombre –
Primo Levi
Who Said What – The New Yorker
http://www.newyorker.com/online/blogs/books/2013/04/who-said-what.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada