Compromís, fins a l’aparició de Podemos, era el
partit que porta la iniciativa a la Comunidad Valenciana en política. Mònica
Oltra era la tralla que colpejava el Govern de Camps i de Fabra. Van canviar la
dinàmica a Les Corts. Front a un P$x€ que tirava pedres i li rebotaven a la
cara, Compromís eren els únics que feien oposició. Compromís després de
“separar-se” d’Esquerra Unida, aconseguia quedar ser la tercera força.
Això no obstant, malgrat introduir alguns canvis a
la forma de fer de les Corts, discurs directe, solicituts de factures que el PP
els denegava, acudir als Tribunals per demanar-les, etc. Cosa que fins a
l’arribada d’ells no hi havien mai ni P$x€ ni EU. Amb la crisi, amb un moviment
15-M incipient, Compromís era el més allunyat de la “casta”. No hi han
imputats, no participaven, perquè no havien tingut el suficient poder polític,
en el tema de les Caixes. Hi havia una cara nova que repartia a tort i dret… El
seu creixement era justificat.
Amb aquestes circumstàncies, era d’esperar que a les
eleccions europees d’enguany Compromís es consolidés com a tercera força. Però
amb l’aparició de Podemos i no sé quines altres raons, ha caigut fins a ser la
cinquena. Esquera Unida ha rebotat i té més vots en les europees, en una
participación més baixa, que en les autonòmiques, passant dels 144.201 a
180.483. UPyD també creix, però no són vots potencials de Compromís, més aviat
són fots fugats del PP i algun del P$x€. Podemos ix del no-res i es fa amb
143.671 vots. Compromís es queda en cinqué lloc amb 138.488, a les autonòmiques
de 2011 eren 175.087. En Compromís estaran contents, Jordi Sebastià al PE. Però
les xifres nues i crues són dolentes.
Són dolentes perquè: en primer lloc, suposa una
davallada de vots de gairebé 40.000; en segon lloc, els altres partits
d’esquerres pugen, molt Esquerra unida 35.000 vots i més de 140.000 Podemos; en
tercer lloc, això es produeix en unes eleccions on la participació és més
baixa, però curiosament les esquerres pugen totes menys Compromís. Compromís
tenia un marge de pujada de 138.000 –és a dir, els 35.000 de pujada de IU, més
els 143.000 de Podemos, menys els 40.000 que ha perdut i ja tenia-, i el que ha
fet és perden 40.000. Quin és el motiu? Perquè els altres partits d’esquerres
capitalitzen la caiguda brutal del P$x€ i Compromís no?
Les causes poden haver estat múltiples, supose que
després de l’alegria pel diputat des de Compromís s’hauran pres seriosament la
tasca de perquè han passat de ser la tercera força a ser-ne la cinquena. Jo el
que crec és que han perdut la iniciativa. Ni Compromís ni el Bloc han sigut un
partit arrelat més enllà d’algunes comarques i amb més o menys presencia als
municipis. El fet es que a Les Corts no entraven com que no superaven el 5%.
Van haver d'ajuntar-se amb EU per poder entrar i gràcies a la tasca feta allí,
sobretot, pel lideratge de Mònica Oltra van arribar al tercer lloc. Els vots
que té Compromís no és per tant un vot fidel, sinó un vot per qüestió
d’oportunitat. D’ahí que 40.000 se n'escaparen quan era una oportunitat de
créixer.
L’aparició de Podemos, que tenia 25 cercles pocs
dies després de les eleccions al PE, ha deixat a Compromís com un partit
“vell”. Si bé pareixia que portava la iniciativa el 2011 quant a renovació, ara
el testimoni l’ha arreglat Podemos i sembla que els porte un bon tros
d’avantatge. Podemos vol crear un nou “sentit comú”, com ja vaig explicar. Però
que vol Compromís? Quin projecte té? Haurà d’aprofundir amb quin és el seu
projecte. Haurà d’articular un missatge encisador, més que el de Podemos. Haurà
de ser un projecte participatiu, obert a la societat, construït des del carrer
i no per l’aparell del partit. O pel contrari tornarà a ser vell. I si no t’obris,
sembles vell, sembles un partit antic.
Els cercles de Podemos hi han crescut arreu del
territori, ja no en tenen 25. 25 en veig jo en 5 minuts al Twitter. Ells estan
fent el seu programa, fent trobades de ciutadans, no de cercles, per debatre.
Supose que Compromís estarà treballant en el programa també, però no s’obrin o
no es sap que, quan ni com ho fan. S’ho fan tot ells, com el PP, el P$x€ o EU.
Si Compromís no vol caure més, si vol seguir sent la tercera força a Les Corts,
ha de recuperar la iniciativa de propostes polítiques, socials i econòmiques, i no els valdrà fer els ploramiques amb el finançament i poc més.
Pujar costa molt, caure no-res.
Links relacionats:
I Trobada Ciutadana - Podem País Valencià.
http://arapodem.cat/trobada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada