Abans de res deuríem dir què entenem per honestedat.
Per acabar prompte mire la Wikipedia, com que dona una definició bastant
acurada al sentit comú la donem per bona. Diu així:
L'honestedat és un valor humà consistent a comportar-se
amb coherència i sinceritat amb un mateix i d'acord amb els valors de la
veritat i la justícia. L'honestedat pot entendre's com a un respecte a la
veritat en relació amb el món, els fets i les persones. Per a d'altres,
l'honestedat implica la relació entre el subjecte i els altres, a més de la del
subjecte amb si mateix. Sentiment de seguretat i tranquil·litat personal al no
sentir-se superior a ningú i percebre el bo dels altres, així com conduir-se
per les normes i valors.
Avui en dia assistim a exercicis
de deshonestedat intel·lectual que em fan sentir vergonya, fàstic i fins i tot em
cabreje a vegades. Hui en dia, és totalment inútil tractar d’informar-se
mitjançant els mass media tradicionals. Ja es diguen El País, El Mundo, La Razón,
ABC, Cadena Ser, Onda Cero, Cope, RTVE, Atresmedia, Mediaset, 13TV. El
periodisme està en descrèdit perquè manipulen, menteixen, desinformen i
serveixen interessos que res tenen a veure amb la llibertat de premsa ni amb el
dret a rebre información verídica i objectiva. Si hom vol informar-se ha de
buscar canals d’informació alternatius, mitjans petits, independents de la
banca, amb cert compromís social o, almenys, sense por a dir el que pensen
perquè no depenen del capital de bancs o de la publicitat de grans empreses.
Informar-se hui en dia requereix esforç i a més cal garbellar molt, perquè si
és cert que la Xarxa permet moure molta informació, molta de la molta
informació és tòxica.
La deshonestedat dels periodistes queda patent amb
tantes tertúlies de pollastres sense cap com hi ha la televisió. No sols els
destrellats, que són tan grans que arriben al paroxisme, vénen de l’anomenat
TDT Party. Ací trobem indigents mentals, alguns que aniran ratllats de coca o
beguts, soltant barbaritats sense parar, sense vergonya, sense por al ridícul.
També els troben a les tertúlies RTVE, La Sexta, Cuatro o Tele5, on també es
diuen subnormalitats i on el model inaugurat per “Tombola”, el mític programa
de Canal 9, ha triomfat en temes polítics. Cert és que si això passa és perquè
hi ha un públic amb nul·la capacitat intel·lectual i crítica que ho segueix.
El que em sembla més perillós són els columnistes
d’alguns d’aquests periòdics disfressats d’intel·lectuals, o d’escriptors, de
pensadors, d’acadèmics de la “Lengua española”… En definitiva gent que se’ls
suposa un alt nivell cultural puguen escriure articles deshonestos
intel·lectualment. Són deshonestos perquè no respecten la veritat en la relació
amb el món, els fets i els altres. Davant situacions iguals donen tractament
diferent i, ¡oh, casualitat!, ho fan justament seguint la línia editorial del
diari que els paga. Cal dir que molts d’ells, si canvien de diari o de mitjà de
comunicació canvien amb ells.
Veureu, no tinc cap
problema amb la gent que no pensa com jo. El problema no és que sostinguen
punts de vista que siguen diferents a la meua perspectiva. Hi ha pensadors,
economistes, politòlegs, etc., que jo no pense com ells i no tinc cap problema
llegir-los i no en causa cap conflicte fer-ho. Al contrari m’aporten molt
encara que en moltes coses segueixen sense convencer-me. Sense arribar a fer
com Michel Onfray, el filòsof francés que tant li agrada al meu amic Salvador
Sendra i del que em contra que sol esbutzar tots els altres filòsofs comparant
el que feien amb el que deien, en principi en semblem honestos i/o coherents.
El problema el tinc amb la gent que no és honesta o coherent. Com a exemple
podeu vorer l’article de Javier Marías a El País, titulat: Ecuanimidad o
histerismo. Encara que l’haguera pogut titular: Honestedat o diners.
Links relacionats:
Ecuanimidad o histerismo, Javier Marías – El País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada