dimecres, 11 de juny del 2014

El PSOE és la gran estafa. Digueu-li P$x€ (I).

Com podeu vorer cada vegada sent més fòbia cap al P$x€. És per això que vull exposar d'on ve aquesta fòbia, que comença a ser superior a la que li puga tenir al PP. Al cap i a la fi, al PP sé com són, ells no s'amaguen, més enllà del que diguen de boca cap a fora, tots sabem que pensen el fons, i, per tant, no enganyen a ningú.

Com ja sabeu jo soc nacionalista, ara frustrat, ja que la meua nació no existeix a la meua terra, i d'esquerres, terme que cada vegada és més abstracte i que caldria acotar. Açò ho matise perquè quede clar, com gairebé tots els que ens considerem d'esquerres, que sempre he cregut que el P$x€ era un partit d'esquerres, d'allò que es coneix com "socialdemocràcia". Pel temps he anat ordenant els meus pensaments a través de lectures i, sobretot, tractant d'entendre algunes de les coses que feia el P$x€, assabentant-me de què el P$x€ no és més que un partit dissenyat perquè els de sempre manen canviant els titelles. És a dir, el P$x€ no és més que una estafa, dissenyat per a fer-nos creure que existeix una alternativa d'esquerres a la dreta pura, dura i salvatge. El P$x€ és una cortina de fum. Una presa de pèl. Uns ninots venuts a l'oligarquia espanyola. I ara justificaré per què.

El PSOE (Partido Socialista Obrero Español) mor al "Congreso de Suresnes", celebrat a França l'any 1974. Allà van ser elegits Felipe González i Alfonso Guerra. El congrés va ser controlat i, fins i tot, finançat pel CESED (aleshores el servei d'intel·ligència franquista). Franco moria, tothom sabia que després de Franco s'instauraria una "democràcia" (o el que siga que és açò), en tot cas un sistema de partits i calia controlar el tema. No només el CESED també la CIA estava a l'aguait. Kissinger, secretari d'estat americà aleshores, contactarà amb Willy Brant, el líder socialdemòcrata alemany, perquè el PSOE es gire cap a la socialdemocràcia i renuncia al marxisme. La prioritat és crear un partit de "centreesquerra" i barrar el pas al partit que més havia lluitat contra el franquisme i més afiliats tenia, el PCE. El PSOE era un partit pràcticament inactiu des de 1939. Es van passar amagats tota la dictadura. I davant l'oferta que es feien els americans a través de Willy Brant, eixirien com les rates de tots els llocs. Efectivament, el P$x€ renuncià al marxisme i va rebre suport durant la transició del Govern, tal com explica Leopoldo Calvo Sotelo a una entrevista a El Mundo:


P: ¿Cómo se contemplaba a la izquierda desde la UCD?
R: Los que andábamos arreglando UCD entonces no hablábamos con la izquierda. Y estábamos todos profundamente equivocados, pues creíamos que el Partido Comunista podía arrasar en votos. Nos equivocamos completamente y ése fue un error que se mantuvo en los Gobiernos de UCD de Suárez, en los míos, y hasta en los de Felipe. Tal era nuestra impresión que ayudamos con dinero para sus campañas al PSOE de Felipe sobre todo. Nos dijimos: "Vamos a dar dinero a éstos que están muy débiles, para que no se los coma el PCE".
P: ¿Dinero procedente de…?
R: Había muchas fórmulas legales: subvenciones, ayudas, ministerios que tenían dinero para estas cosas, como Presidencia, los sindicatos… Había cantidades utilizables de una manera seria y no prevaricadora. Muchos decían: "Ojo con el Partido Comunista". Por lo tanto, "atendamos a la izquierda razonable, que es la izquierda socialista".

Però a més a més, la ideologia que adoptarà el P$x€ no és una ideologia d'esquerres. La socialdemocràcia és l'assumpció de les idees d'Estat Social i d'Estat de Benestar per part dels anomenats partits centreesquerra. Aquests conceptes són d'inspiració cristiana, els dos, i tenen com a objectiu la supervivència del capitalisme. L'Estat social naix a Alemanya, el concepte el crea un conservador (dreta) per prevenir les revolucions. Lorenz Von Stein va pensar que millorant la situació de les classes baixes, els revolucionaris socialistes i anarquistes tindrien menys possibilitats d'èxit. Aquestes idees les va portar a la pràctica Von Bismark vist el creixement que experimentaven els partits socialistes i comunistes. A les reformes que introdueix Von Bismark les anomena "Cristianisme Aplicat".

El concepte d'Estat de Benestar (Welfare State amb anglés) l'utilitza per primera vegada un bisbe anglicà, William Temple arquebisbe de Canterbury. Amb eixa expressió es refereix a les polítiques keynesianes que s'apliquen a l'Anglaterra acabada la Segona Guerra Mundial. És a dir, són les polítiques d'Estat Social alemany passades pel pensament econòmic de Keynes. I Keynes va ser un economista que fonamental va tractar de "salvar" el capitalisme després del crack de 1929.

Per tant, quan el P$x€ deixa el marxisme i el canvia per "socialdemocràcia" assumeix el capitalisme (les quatre posicions ideològiques dominants capitalistes són: Democràcia-cristiana, Socialdemocràcia, Liberalisme i Conservadorisme) i a un moviment fet per a salvaguardar el capitalisme enfront de moviments revolucionaris. No és d'estranyar, aleshores, que el P$x€ acceptarà diners del Govern de la "Transició" i pactar la Llei electoral per tal de deixar fora al PCE.


Links relacionats

Entrevista a Calvo Sotelo.
 
La CIA y el PSOE
http://es.scribd.com/doc/21982417/CIA-y-PSOE

Oskar "Rabosa".