El diumenge 15 de juny del 2014, acabe de llegir un article d’opinió a The
New York Times (NYT), que m’ha deixat cavil·lós. Es tracta d’un article
d'opinió que escriu Tyler Cowen, professor d’economia a la George Mason
University. El títol de l’article ja ho diu tot: The Lack of Major Wars May Be
Hurting Economic Growth (La manca que grans guerres pot estar danyant el
creixement econòmic). L’article clarament es posiciona a favor de treure vides
humanes en benefici de l’economia global (o el que és el mateix, les grans
empreses):
It may seem repugnant to find a positive side to war in this regard, but a look at American history suggests we cannot dismiss the idea so easily. Fundamental innovations such as nuclear power, the computer and the modern aircraft were all pushed along by an American government eager to defeat the Axis powers or, later, to win the Cold War. The Internet was initially designed to help this country withstand a nuclear exchange, and Silicon Valley had its origins with military contracting, not today’s entrepreneurial social media start-ups. The Soviet launch of the Sputnik satellite spurred American interest in science and technology, to the benefit of later economic growth. (Per a molts semblarà repugnant [ho és] trobar un costat positiu a la guerra en aquest assumpte, però una mirada a la història americana aconsella que no podem rebutjar aquesta idea tan fàcilment. Innovacions fonamentals com l'energia nuclear, els ordinadors i els modern avions foren tots empentats per un govern americà ansiós per derrotar eixos de poder o, més endavant, per guanyar la Guerra freda. L'internet fou inicialment dissenyat per ajudar aquest país a resistir un intercanvi nuclear, i Silicon Valley té els seus orígens en la contractació militar, no amb els start-ups emprenedors de mitjans socials actuals. El llançament del satèl·lit Sputnik pels soviètics va esperonar els interessos en ciència i tecnologia, i beneficiar el posterior creixement econòmic.)
Aquesta idea no és nova. Dona la casualitat que a “La rosa de los vientos”
programa d'Onda Cero, fa unes poques setmanes parlaven d'un informe que en
principi havia de ser secret i va transcendir a l’opinió pública. És “El
Informe Iron Mountain. Sobre la Posibilidad y Conveniencia de la Paz”. El NYT
el va donar com a bo i el va publicar. Suposadament aquest informe el van fer
un grup de persones pertanyents al Institut Hudson, i un d’ells seria John
Kenneth Galbraith (un famós economista). En sentir el programa vaig descarregar
l'informe, es pot trobar com tot el pertanyent a la conspiranoia fàcilment a la
Red. Aquest informe és impagable. Com ara veurem.
L'informe analitza de la guerra i les possibilitats de desarmament i de pau
des de diferents punts de vista, tant econòmics com socials. L’eix de l'informe
radica amb analitzar les funcions no militars de la guerra i en buscar
substituts en cas de desarmament. Segons els autors, les funcions no militars
de la guerra serien:
a)
Econòmica: Tindria com
a funció estabilitzar i controlar les economies nacionals.
b)
Política: Ajuda a
mantenir governs estables, perquè aconsegueix que l’acceptació general de
l’autoritat; permet la necessària distinció de classes i assegura la
subordinació dels ciutadans.
c)
Sociològica: Serveix
per controlar la dissidència i les tendències socials autodestructives; serveix
per aglutinar la lleialtat social, assegurant la cohesió social.
d)
Ecològica: Ajuda a
mantenir l’equilibri ecològic entre la població humana bruta i el recursos
naturals disposables.
e)
Cultural i científic:
Motiva el progrés cultural i científic.
En un supòsit de pau caldria implementar alternatives per a aquestes
funcions en cas que s’optara per un llarg període de pau. Les alternatives
serien:
a) Econòmiques: 1) Programa integral d’acció social, per millora la vida dels
ciutadans; 2) Programa d’investigació espacial gegantí; 3) Programa de
desarmament ritualitzat i ultraelaborat.
b) Polítiques: 1) Policia internacional omnipresent i virtualment omnipotent;
2) amenaça extraterrestre establida i reconeguda; 3) contaminació ambiental
massiva i global; 4) enemics ficticis alternatius.
c) Sociològiques: 1) Programes generals derivats dels Peace Corps; 2) una
forma moderna i sofisticada d’esclavitud; 3) contaminació ambiental
intensificada; 4) noves religions i mitologies; 5) jocs i rituals de sang
socialment orients (com els dels maies o romans); d) combinació d’aquestes
formes.
d) Ecològiques: Nous programes eugenèsics.
e) Científiques: vinculat als programes social, d'espacial i de desarmament.
Al programa de “La rosa de los vientos” diuen que l'informe aquest, siga
verídic o fals, sembla una profecia autocomplida. I, certament, hi ha algunes
coses que encaixen. Repassem-ne algunes. Cal tenir en compte que no hi ha hagut
un procés de desarmament total, ha sigut parcial. Ja començaren als ’80 del s.
XX, amb Reagan i Gorbatxov amb programes de desarmament nuclear. Però la
carrera militar ha continuat i per això s’han inventat noves amenaces com
Al-Qaeda i la “War on Terror”. Però, com lamenta Tyler Cowen, no han hagut
grans guerres.
És curiós, com un premi Nobel
d’economia com Paul Krugman, articulista de NYT i també traduït per a El País,
explica els beneficis de la Segona Guerra Mundial i els beneficis que es
derivarien d’una amenaça extraterrestre.
Respecte de la contaminació ambiental massiva i intensificada. El canvi
climàtic, tinga o no a veure amb el CO2, a més de la contaminació dels mars,
dels focs a l’Amazones, etc., està servint molt bé per a eixe propòsit. També
el fet que els EUA es neguen a firmar els protocols internacionals o altres
documents, etc., com els de Kyoto o les Cimeres de la Terra.
Pel que toca a nous programes eugenèsics, hi ha tot una sèrie de
“think tanks” o fundacions destinats a fer estudis sobre control de natalitat,
tals com “Population Matters”, de la que és membre el arxiconegut per
documentals de natura David Attembourgh. En un passatge de l’informe, doneu-li
la credibilitat que vulgueu, diu:
El paso intermedio indicado - el control total de la concepción con una variante que involucre a la píldora anticonceptiva, a través de las fuentes de provisión de agua o de ciertos alimentos, luego contra restado por medio de algún "antídoto" controlado - ya se encuentra bajo desarrollo.
¿Tal vegada això té que vorer amb què els hòmens hui en dia tinguen menys
espermatozous i siguen menys actius?
Pel que fa a la policia global omnipresent i omnipotent, només heu de veure
el que ha passat amb la NSA i el cas Snowden. Capaços són de controlar totes
les comunicacions. Fa pocs dies al NYT també, venia una notícia que no deixava
de ser xocant, la policia dels EUA està adquirint material bèl·lic pesat,
incloent-hi en llocs on hi ha baixos o molt baixos índexs de criminalitat.
També troben que la carrera a l’espai, de moment, s’han représ els
projectes de tornar a la Lluna i d'enviar humans a Mart. Això, òbviament activa
les despeses en aquests projectes i la investigació.
Aquestes són algunes de les alternatives evidents que podrien tindre
relació amb les propostes de l’informe. No obstant això, crida l’atenció que
ara un economista des del NYT envie un missatge defenent la guerra com mitja de
per estimular l’economia, la investigació i l’avanç econòmic. Que apareguen
aquests tipus d’articles a mi, personalment, em fa pensar si no estarem davant
un globus sonda, per testar i crear opinió pública, però a la vegada armen a la
policia amb material bèl·lic pesat.
Segurament, jo seré molt conspiranoic. Però hi ha coses que tenen una difícil explicació, com justificar grans guerres on mor moltíssima gent pel bé de l'economia, la ciència, la tecnologia, etc. Jo vos deixe aquestes notícies, informes conspiranoics, els links i les relacions que jo hi veig amb el que passa. Vosaltres decidiu què creure.
Segurament, jo seré molt conspiranoic. Però hi ha coses que tenen una difícil explicació, com justificar grans guerres on mor moltíssima gent pel bé de l'economia, la ciència, la tecnologia, etc. Jo vos deixe aquestes notícies, informes conspiranoics, els links i les relacions que jo hi veig amb el que passa. Vosaltres decidiu què creure.
Oskar "Rabosa".
Links relacionats:
La paz es barata la guerra es cara – Un mundo feliz,
La rosa de los vientos – Onda Cero.
“Iron Mountain”
The lack of
major wars may be hurting economic growth – The New York Times
War Gear Flows to Police
Departments – The New York Times
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada